Malgrat que no disposem de dades oficials en relació amb el PIB, podem fer servir estimacions d’entitats privades a escala internacional, com ara The World Factbook, que enquadra el PIB per càpita andorrà per sobre de la mitjana de la UE-27, i de països tan avançats com Espanya, França, Suïssa, Finlàndia, el Japó i Suècia. Segons Standard&Poor’s, l’evolució del PIB per càpita d’Andorra ha crescut un 50% des del 1999 fins al 2006.

Segons dades de l’OECD Factbook 2007, la pressió fiscal del Principat d’Andorra és la més baixa dels països estudiats, com ara Finlàndia, Luxemburg, Alemanya, Espanya, Irlanda i els EUA. No obstant això, Andorra s’enfronta al doble objectiu d’augmentar la recaptació fiscal però amb la conservació d’un diferencial que sigui prou convincent per atraure la nova inversió exterior.

L’Andorra del segle XXI té grans reptes als quals s’ha d’enfrontar, especialment a dinamitzar la seva poc diversificada economia (comerç, turisme, construcció i serveis financers) i a trobar nous clústers o nuclis d’activitat que ho permetin. En aquesta línia, la doctrina especialitzada comença a aconsellar canvis significatius i posa com a exemple els models d’expansió econòmica del darrers anys de Finlàndia i Irlanda, sense depreciar l’evolució de la resta de microestats europeus. Al cap i a la fi, els dirigents d’Andorra són conscients d’aquest fet i treballen activament pel bon desenvolupament d’una economia potencialment eficient que ens condueixi una altra vegada cap a la prosperitat.

El turisme és un dels principals components de l’economia andorrana. Els país ha desenvolupat un important complex turístic molt actiu la temporada d’hivern (gràcies a les estacions d’esquí), i avui s’ha centrat en el desenvolupament de les activitats estivals per compensar i donar una estabilitat a l’estructura turística del país, la qual cosa està tenint una bona acollida. Al mateix temps, els turistes potencien un altre dels sectors fonamentals de la nostra economia: el comerç, que per la nostra fiscalitat més baixa indirecta, conserva un diferencial de preus que justifica que molts turistes ens visitin amb la compra com a objectiu principal.

Juntament amb el turisme i el comerç, els serveis financers són un dels principals atractius del país, per la condició de la nostra banca deslocalitzada, que assegura el secret bancari, fet que està renyit amb un estricte compliment de la normativa nacional i internacional que lluita contra el blanqueig de capitals.

Finalment, el sector immobiliari ha estat un altre eix bàsic de l’economia del nostre país, més que per als nacionals, per als inversors estrangers, que han vist en l’adquisició d’immobles al nostre país una forma més de diversificar les seves inversions.

A aquests sectors cal afegir-hi els que ja estan liberalitzats i que atreuen les primeres companyies internacionals (audiovisual, comerç electrònic, medicina estètica, educació, producció d’alt valor afegit), i la resta de sectors que es liberalitzin en un futur proper.

Tot plegat ha de quedar emmarcat en un nou model econòmic que els nostres governats ja estan definint amb la reforma legislativa iniciada.