Tradicionalment, el nostre país s’ha vist des de l’exterior com un “paradís fiscal”,
bàsicament per la inexistència fins ara d’una fiscalitat que gravi de manera directa les rendes de les persones físiques o els beneficis de les empreses.

No obstant això, aquest fet no exclou l’existència d’una imposició indirecta sobre el consum de béns i serveis (ISI, IPI, IMI, IAC), fiscalitat per a la qual tradicionalment Andorra ha optat per alimentar els seus pressupostos. A aquesta fiscalitat cal afegir-hi els tributs municipals (comunals), alguns dels quals amaguen en realitat una autèntica fiscalitat directa (impostos sobre la construcció, sobre la propietat immobiliària, sobre els rendiments arrendataris...); els que graven les operacions immobiliàries, com ara l’Impost sobre transmisions patrimonials i l’Impost sobre plusvàlues immobiliàries; així com la retenció sobre els interessos dels no residents, derivada de la Directiva europea de l’estalvi.

Tant es així que en la actualitat podem afirmar que la pressió fiscal a Andorra supera el 20 %, si se li afegeixen les contribucions socials.

És lògic que el nostre país, per afrontar els nous reptes, es plantegi com a estat que s’hagi d’homologar la fiscalitat amb altres països del seu entorn i obtenir els avantatges que deriven d’això, com el fet de subscriure convenis per evitar la doble imposició i eludir així les mesures antiparadís fiscal que apliquen molts països. En aquest sentit, el Govern actual està treballant en les lleis d’intercanvi d’informació (pas previ per als futurs convenis per evitar la doble imposició), la fiscalitat de les societats, la fiscalitat de les activitats professionals i la fiscalitat dels no residents, a més de preveure ben aviat la revisió de la legislació relativa a la fiscalitat indirecta.

Malgrat tot, l’opinió generalitzada evidencia que el nostre país ha de conservar i, sens dubte serà així, un diferencial fiscal prou atractiu per completar i reformar la progressiva obertura a les inversions estrangeres, element clau en el desenvolupament futur de l’economia d’Andorra. La previsió és de tipus entre el 10% i el 12,50% per als impostos directes, i entre el 5% i el 5,50% per als indirectes. Aquesta fiscalitat, juntament amb els futurs convenis per evitar la doble imposició, planteja un futur esperançador per a les inversions exteriors al nostre país.