El 5 de desembre de 1996 es va inaugurar l’Oficina de Marques del Principat d’Andorra (OMPA) i aquell mateix dia es van iniciar les sol·licituds de marques sota l’empara de la Llei de marques, que havia entrat en vigor l’11 de maig de 1995 juntament amb el Reglament d’execució de la Llei de marques del 28 de desembre de 1995.

Aquest text legal, perfectament harmonitzat amb els principis fonamentals que s’inclouen en les convencions i els tractats internacionals, defineix les condicions de protecció i d’adquisició del dret de la marca, els procediments de registre, la renovació, la renúncia, la nul·litat, la revocació i la caducitat, a més de regular les oportunes accions judicials en defensa dels titulars legítims.

La Llei preveu a més a més un règim per beneficiar-se d’una prioritat de sol·licitud en els casos següents:

• Prioritat derivada d’un primer dipòsit (Article 6) (no superior a 6 mesos)
• Protecció de les marques que figuren en una exposició internacional (Article 7)

Les sol·licituds i tràmits a l’Oficina de Marques d’Andorra s’han de fer en català, idioma oficial del Principat d’Andorra, i mitjançant un mandatari Acreditat del Principat d’Andorra.

La Llei de marques andorrana exigeix la designació de productes i serveis, d’acord amb la classificació Internacional establerta pel Conveni de Niça, utilitzant el codis previstos per la classificació Alfabètica establerta per l’OMPI, segons aquesta sitada classificació.

La designació d’altres productes i serveis amb altres designacions exigeix l’aportació del Certificat de classificació, basat en la classificació de l’OMPA o la classificació de l’OMPI (acompanyat de la corresponent traducció al català, i preveu un cost addicional davant l’OMPA).