La Llei sobre drets d’autor i drets connexos, del 10 de juny de 1999, pel que fa a la referència dels drets d’autor, considera com a obres literàries i artístiques: els programes d’ordinador, les obres audiovisuals, les obres fotogràfiques, les obres d’arquitectura i les obres d’art aplicades, sempre que siguin produccions originals en el domini literari o artístic. També cal destacar que estan protegides les obres derivatives originals com traduccions, adaptacions, arranjaments i altres transformacions, i les recopilacions d’obres o recopilacions de simples dades (bases de dades). L’autor d’una obra literària o artística té uns drets econòmics i uns drets morals sobre les seves obres . Aquets drets econòmics i morals estan protegits durant la vida del autor i fins a 70 anys després de la seva mort, amb certs matisos per als casos d’obres de coautor, obres col·lectives, obres audiovisuals, obres publicades anònimament o sota un pseudònim; casos en què es considera que l’autor és una persona jurídica; o casos d’obres publicades en volums. La Llei estableix igualment una sèrie d’excepcions pel que fa als drets econòmics per a certs casos de reproducció privada per a propòsits personals, citacions, reproduccions per a l’ensenyament, usos per part de biblioteques i arxius, finalitats informatives, adaptacions de programes d’ordinador o la seva descompilació, usos de bases de dades, distribucions posteriors a la primera venda i certes exhibicions. El propietari original dels drets econòmics i dels drets morals és l’autor que ha creat la obra. En el cas d’obres col·lectives, la persona física o jurídica per iniciativa i sota la direcció de la qual s’ha creat la obra, ha de ser considerada com l’autora de l’obra. En el cas d’una obra creada per un empleat en el seu compliment de les seves obligacions, el patró ha de ser considerat l’autor. En el cas d’una obra audiovisual, el productor, el director principal i el compositor de la música creada especialment per a l’obra audiovisual han de ser considerats els coautors de l’obra.

Pel que fa als drets connexos, es disposa que els artistes intèrprets o executants tenen certs drets econòmics i morals sobre les seves interpretacions o execucions, durant un període de 50 anys; els productors fonogràfics tenen certs drets econòmics sobre les seves produccions fonogràfiques, durant un període de 50 anys; les organitzacions de radiodifusió tenen certs drets econòmics sobre les seves emissions, durant un període de 50 anys; i els editors d’obres no publicades prèviament tenen certs drets econòmics, durant un període de 25 anys.

La Llei també disposa d’una sèrie d’excepcions per a certs propòsits personals, informatius, d’ensenyament o casos similars als establerts per les obres literàries o artístiques.

A la Llei s’estableixen les accions que es poden emprendre contra la lesió dels drets del propietari d’un dret d’autor o dret veí, accions que compleixen els requisits de l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relatius al Comerç (ADPIC) de l’Organització Mundial del Comerç.

No obstant això, encara estem pendents del desenvolupament reglamentari d’aquesta Llei, malgrat que formalment, és un text vigent.