La Llei de patents, del 10 de juny de 1999, segueix amb la progressió –iniciada amb la Llei de marques– cap a l’establiment a Andorra d’un sistema de propietat industrial harmonitzat amb la resta d’estats.

Aquest text legal estableix una moderna protecció a Andorra per als inventors, tant andorrans com estrangers, i igualment fixa com accedir a mecanismes de registre simultanis o regionals des del Principat, com els del Tractat de cooperació en matèria de patents o l’extensió de les patents europees. El nivell de protecció per a tota la inversió que representa aquesta Llei permet a Andorra poder accedir a convenis internacionals, cosa que, per reciprocitat, permetrà als inventors andorrans poder protegir les seves invencions en la majoria dels països.

La Llei de patents atorga un dret de propietat sobre una invenció que compleixi els requisits de novetat, avenç d’inventiva i aplicabilitat industrial. És un dret de propietat limitat a un període de 20 anys, no renovable. És l’inventor qui té dret a la patent, excepte en els casos d’invencions d’empleats o per encàrrec, casos en què el dret pertany a les persones que han encarregat la feina o al patró.

Per obtenir la patent és necessari sol·licitar i obtenir la inspiració registral. L’Oficina de Patents d’Andorra ha d’efectuar un examen de formalitats de la sol·licitud, i ha d’atorgar, si és necessari, el registre de la patent. Aquesta patent, per si sola, no permet que el titular exerceixi accions legals contra tercers si abans no obté una confirmació de patentabilitat. El titular de la patent andorrana té un termini de deu anys, a partir de la data de dipòsit de la sol·licitud, per presentar proves documentals que justifiquin que la invenció patentada compleix els requisits de novetat, anticipació d’inventiva i aplicabilitat industrial.

Es considera prova documental tota patent concedida per a la mateixa invenció per una oficina de patents habilitada per actuar com a administració encarregada de l’examen internacional, d’acord amb el Tractat de cooperació en matèria de patents. Si el titular confirma la patentabilitat de la inversió, el titular de la patent pot fer prevaler els seus dret enfront de tercers, amb efecte a partir de la data de dipòsit. L’inventor no està condicionat a pagar unes taxes anuals, facilitat que permet que l’inventor tan sols pagui les taxes per al període durant el qual vulgui tenir la patent en vigor.

La Llei de patents estableix les accions que es puguin emprendre contra la lesió dels drets del propietari d’una patent, normes processals que compleixen els requisits de l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relatius al comerç (ADPIC), de l’Organització Mundial del Comerç.

La Llei inclou la possibilitat que les invencions obtinguin protecció a Andorra mitjançant una extensió territorial d’una patent europea, un gran nombre d’inversions es protegeixen sota aquest mecanisme de protecció internacional. El fet de ser un dels estats que es poden cobrir sota aquest mecanisme permet facilitar l’obtenció de la protecció de la invenció a Andorra.

La Llei també inclou la possibilitat de presentar sol·licituds de registre d’una patent sota el PCT (Tractat de cooperació en matèria de patents). A més, Andorra és un dels estats en què tot sol·licitant, sota el PCT, pot escollir com a estat pel qual sol·licita el registre de la patent. Aquest mecanisme permet obtenir a Andorra la protecció de les seves invencions per tot el món de manera molt més senzilla i econòmica.

Atès que encara no s’ha desenvolupat el reglament, aquest text legal ens ha de servir d’orientació sobre com serà en un futur la protecció de les patents al nostre país.