La Llei sobre signes d’Estat estableix les limitacions en l’ús del signes d’Estat per evitar el usos indeguts que poden crear confusió en la ment del públic o perjudicar les institucions representades pels signes d’Estat. La mateixa Convenció de París estableix la necessitat de protegir els signes d’Estat de qualsevol ús no autoritzat.

Aquesta Llei no defineix la forma precisa de cada un del signes d’Estat, només estableix quines són les autoritats competents per utilitzar i per autoritzar l’ús dels signes d’Estat. Aquestes autoritats competents tenen l’obligació de definir la forma oficial de cada un dels signes d’Estat i de fixar, mitjançant un llibre de nomes gràfiques, la normativa per utilitzar cada signe d’estat.

És especialment important el Reglament d’execució de la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat per a l’aplicació de “.ad” com a element d’un nom de domini.

L’utilització del nom sota domini amb el codi del país “.ad” comporta la utilització d’una forma abreujada del nom del “Principat d’Andorra”, és a dir, d’un signe d’Estat, que pot abrivar a tenir una utilitat en el comerç o com a element d’una marca. I, d’acord amb la Llei sobre la utilització dels signes d’Estat, la persona que desitja que li sigui assignat aquest nom de domini ha de disposar prèviament de l’autorització del Govern per a l’ús de “.ad” com a forma abreujada del nom “Principat d’Andorra”.

Per evitar abusos i conflictes entre noms de dominis amb el nom de domini primari “.ad” i signes distintius, la persona sol·licitant ha de complir una sèrie de requisits per assegurar-ne la legitimació i l’existència de vies específiques per solucionar aquests conflictes.

Davant la finalitat de permetre en el món virtual la coexistència del nom primari de domini “.ad” de signes distintius, com ara marques per a diversos productes o serveis o marques i noms comercials, que coexisteixen en el món real, i evitar, per tant, conflictes entre usuraris legítims de signes idèntics, s’estableixen uns requisits per atorgar l’autorització d’utilització de “.ad” amb un nom de domini idèntic o un nom de domini que ja s’ha autoritzat. Per preservar els drets de les empreses que fan la prestació d’un servei a través d’internet que està identificat amb un nom que permet diferenciar els serveis d’aquesta empresa dels d’una altra, la coexistència no és possible quan el sol·licitant del nom de domini és el primer a sol·licitar-lo i és titular d’una marca verbal per a serveis a internet idèntica al nom de domini sol·licitat.

Per evitar, també, pràctiques abusives, només es poden atorgar fins a tres noms de domini “.ad” i signes distintius per persona (aquest límit es pot superar si es compleixen unes condicions determinades).

Amb la finalitat de facilitar la gestió d’un nombre elevat de comptes de correu electrònic, les entitats que controlen un servidor de correu electrònic, i que atorguen i mantenen aquests comptes, poden obtenir una autorització d’ús d’un nom de domini amb el domini primari “.ad” com a servidor de correu electrònic, cosa que implica l’autorització de comptes de correu electrònic amb aquest nom de domini si es compleixen unes condicions determinades.